Francesc Agustí Morell
Ja fa temps que corria la brama que La Vanguardia tenia la voluntat d’editar-se també en català, i finalment, així serà. El passat 27 de febrer, el Comte de Godó ho anunciava publicant un article adreçant-se als lectors i subscriptors de ”La Vanguardia” de la decisió que havia pres el Grup Godó de publicar el rotatiu en dues llengües amb una visó comuna. El que en un principi era una idea desdibuixada del director general del diari, Josep Antich, s’ha anat configurant a poc a poc, en un projecte de gran envergadura per al grup editorial que ben aviat serà una realitat.
Així doncs, el passat dia 8 de març, La Vanguardia va presentar a la societat civil, política i associativa lleidatana el seu projecte de la versió catalana. L’històric rotatiu barceloní va tenir la voluntat de presentar-lo al modern i recent inaugurat Palau de Congressos de La Llotja, que el mateix diari l’havia qualificat de magnífic. Àngel Ros, paer en cap de la ciutat, va felicitar el diari per la seva decisió que va dir que ens feia més forts com a nació i més internacionals. Ros, per demostrar la relació entre el diari i la capital del Segrià, va fer un repàs a diferents articles i portades publicades des de 1881. Entre aquests articles, n’apareixia un de destacable, una portada de 1966 dedicada al poeta lleidatà més internacional, Màrius Torres, que deia “Esa cosa absurda, un poeta lírico”.
Moments després, el director de La Vanguardia, José Antich, va invitar els lectors i subscriptors assistents a visionar un vídeo en què repassava tota la història del diari tan lligada amb la del país fins als nostres dies. Antich, que va recordar els seus estius a casa del seu avi a Lleida, va voler dir que “tal i com el nom de la capçalera del diari indica, el diari sempre ha d’anar per endavant, arriscar i ser alhora un referent internacional i de proximitat amb el lector català”. Antich, va afegir: “Serà un diari escrit i pensat en català i castellà”. L’analista polític Jordi Barbeta va voler afegir que La Vanguardia en català és un esdeveniment cultural importantíssim, però que alhora és una demostració del coratge empresarial del grup en un moment de crisi econòmica. I si es fa és perquè la societat ho vol i el diari assumeix el seu compromís de servei”. Barbeta va reconèixer la centralitat de La Vanguardia des de Barcelona, i, tot aprofitant que el diari farà una versió en català, es va comprometre que Lleida comencés a tenir més protagonisme. El director de la secció política va elogiar l’alcalde de Lleida, perquè ha estat el responsable de la renovació urbanística de Lleida; la qual ha passat de ser una ciutat grisa emboirada de l’interior a ser la capital emergent de Catalunya.
L’escriptor Sergi Pàmies es va emocionar quan va recordar l’àvia que no va arribar mai a conèixer perquè el Segre se la va emportar un dia en què hi rentava roba. Pàmies va demostrar també la normalitat que suposa l’edició en català del diari, basant-se amb la prova de deixar a algú la versió en català del diari perquè la fullegi i que tardi uns segons a adonar-se que, en realitat l’està llegint en català. L’escriptor va invitar-nos a tots els presents a fer aquesta prova i a parlar-ne amb els amics i amb la família perquè la conversa està assegurada. El col·laborador va destacar també que el català no és tan nou al diari, perquè fa anys que ja es podia llegir en català publicitat, cartelleres, anuncis, esqueles, pàgines de cultura i suplements especials.
Alguns diuen que aquesta versió arriba massa tard, d’altres creuen que no és necessària, i d’altres, n’estan encantats i creuen que arriba en el moment oportú. Un moment en què les relacions Catalunya - Espanya estan molt afeblides per diverses raons. Aquest és un fet de gran normalització lingüística, perquè demostra que a Catalunya es parla indistintament tant en castellà com en català.
